Què és la literatuira Índia?
Durant l'Antiguitat, en el subcontinent indi va florir una gran civilització en quèla literatura conèixer multitud de formes, gèneres i manifestacions. Aquesta literatura es va escriure en sànscrit, l'antic idioma del país i el més antic dialecte indoeuropeu conegut, conservat com a llengua de cultura.La tradició literària índia és principalment poètica i essencialment oral. Lesprimeres obres es van concebre per ser cantades o recitades i d'aquesta manera es van transmetre de generació en generació abans de ser escrites. Així, els textos conservats poden ser diversos segles posteriors a la seva data de composició. D'altra banda, tenint en compte que gran part de la literatura índia és de caràcter religiós, o es tracta d'una recreació d'històries extretes de les dues grans epopeies escrites en sànscrit el Ramayana i el Mahabharata i els textos mitològics coneguts com Purana, els seus autors solen ser desconeguts.Els detalls biogràfics dels primers escriptors indis només apareixen en històries i llegendes molt posteriors, de manera que qualsevol intent d'establir una història de la literatura índia suscita més preguntes que respostes.
El Panchatantra va passar al segle VII a Pèrsia, i al segle VIII ja hi ha la primera traducció per al món islàmic, d'on arribarà a Occident. Al seu pas pels diferents països islàmics va variar l'estructura de l'obra així com també el nom.
Alfons X el Savi va traduir el Panchatantra com Llibre de Calila i Dimna, que són els dos personatges principals de l'obra, dos llops que expliquen una sèrie de normes de comportament en la Cort del Rei dels Animals, el Lleó, amb nombrosos contes a manera de exemple que serveixen per a l'aprenentatge de prínceps i nobles.
Fragment
Érase una vez un pequeño y astuto chacal que muy hambriento rondaba por la orilla del gran río en busca de algún pececillo o cangrejito con que alimentarse.
Pero en el fondo del río vivía un enorme cocodrilo, que también estaba hambriento y que, escondido entre el barro y las cañas, espiaba al chacal en espera de que en cualquier momento diese un paso en falso y cayera al agua para comérselo.
En varias ocasiones a punto estuvo el chacal de meterse precisamente en la boca del cocodrilo, pero valiéndose de su astucia logró salvarse del mortal peligro.
Entonces, temeroso de ser engullido por el feroz cocodrilo, el chacal decidió irse a pescar a otro lugar del río, donde no estuviera bajo la constante amenaza del saurio. Pero éste, muerto de hambre y loco de rabia al ver que se le escapaba tan rico bocado, determinó salir del río e ir en busca de la guarida del chacal para vengarse de él. Y ésa fue su perdición, porque enterado el astuto chacal de que el cocodrilo aguardaba en el interior de su madriguera para comérselo, encendió una enorme hoguera a la entrada hasta que el enemigo, impotente para franquear la barrera de llamas, quedó reducido a un montón de cenizas.
El elemento propio da fuerza y confianza; salirse de él es un riesgo imprudente.
Imatge
Opinió personal
La literatura Índia és molt interessant, es basa en respondre preguntes per expressar els seus estats d'ànims. Cuidaven les seves expressions orals i les llegendes tenien un paper importantíssim.
Què és el panchatantra?
Panchatantra està compost per cinc llibres on es transmeten les regles de conducta per prínceps i reis de la tradició religiosa budista. Els budistes pensaven que les normes de comportament de determinats animals eren idònies per assimilar amb les dels perfectes governants, ja que l'ordre de la natura és la norma per la qual es regeix el món.El Panchatantra va passar al segle VII a Pèrsia, i al segle VIII ja hi ha la primera traducció per al món islàmic, d'on arribarà a Occident. Al seu pas pels diferents països islàmics va variar l'estructura de l'obra així com també el nom.
Alfons X el Savi va traduir el Panchatantra com Llibre de Calila i Dimna, que són els dos personatges principals de l'obra, dos llops que expliquen una sèrie de normes de comportament en la Cort del Rei dels Animals, el Lleó, amb nombrosos contes a manera de exemple que serveixen per a l'aprenentatge de prínceps i nobles.
Fragment
Érase una vez un pequeño y astuto chacal que muy hambriento rondaba por la orilla del gran río en busca de algún pececillo o cangrejito con que alimentarse.
Pero en el fondo del río vivía un enorme cocodrilo, que también estaba hambriento y que, escondido entre el barro y las cañas, espiaba al chacal en espera de que en cualquier momento diese un paso en falso y cayera al agua para comérselo.
En varias ocasiones a punto estuvo el chacal de meterse precisamente en la boca del cocodrilo, pero valiéndose de su astucia logró salvarse del mortal peligro.
Entonces, temeroso de ser engullido por el feroz cocodrilo, el chacal decidió irse a pescar a otro lugar del río, donde no estuviera bajo la constante amenaza del saurio. Pero éste, muerto de hambre y loco de rabia al ver que se le escapaba tan rico bocado, determinó salir del río e ir en busca de la guarida del chacal para vengarse de él. Y ésa fue su perdición, porque enterado el astuto chacal de que el cocodrilo aguardaba en el interior de su madriguera para comérselo, encendió una enorme hoguera a la entrada hasta que el enemigo, impotente para franquear la barrera de llamas, quedó reducido a un montón de cenizas.
El elemento propio da fuerza y confianza; salirse de él es un riesgo imprudente.
Imatge
Opinió personal
La literatura Índia és molt interessant, es basa en respondre preguntes per expressar els seus estats d'ànims. Cuidaven les seves expressions orals i les llegendes tenien un paper importantíssim.
Xisca Torrens Vadell 1/10/2012
No hay comentarios:
Publicar un comentario
Deja tu comentario